5  MOVIMENTS PICTÒRICS

EGIPTE

•  La pintura s'utilitzava per decorar les parets de temples i tombes, així com per il·lustrar papirs.
• Una tècnica molt emprada va ser la del fresc. Per aconseguir els colors dels pigments es diluïen en aigua abans de ser aplicats sobre una paret humida.                                                                         
• La temàtica era molt variada i oscil·lava entre les representacions religioses de caràcter simbòlic (déus, ritus) i les escenes de la vida quotidiana executades amb gran realisme. Hi ha nombroses repesentaciones de plantes i animals.

• Els personatges de major importància (faraó, sacerdots, etc.) es pintaven en major grandària que els de menor categoria.

• Tret típic de la pintura egípcia és que les figures es dibuixaven de perfil, quedant únicament de front el tronc i els ulls.

• Una altra de les seves característiques és l'absència de perspectiva i l'ocupació de colors plans, és a dir, sense degradar o difuminar.

• D'altra banda, els homes es representaven amb pell més fosca que els de les dones.

RENEIXAMENT

•  El retaule desapareix i amb ell la subordinació del tema al conjunt. Cada quadre és independent.

•  La temàtica és religiosa o profana (mitològics, al·legòrics, retrats o històrics.).

•  Es produeix un ampli tractament de l'escenari arquitectònic i del paisatge, creant un ambient perfecte per al desenvolupament harmoniós de la figura humana. Aquest serveix ara per donar profunditat a l'escena i enquadrar-la.

•  El dibuix és un element cabdal en el XV, encara que es va perdent l'estrictament lineal enfront de l'interès per la llum i el color. El modelatge s'aconsegueix amb efectes de llums i ombres, resultant de vegades molt escultòrics i altres de esquisitos matisos.

•  La forma d'expressió és figurativa, naturalista i idealitzada, concedint gran importància a la figura humana bella i proporcionada. Es desenvolupa el nu el que permet a l'artista fer gala dels seus coneixements en la representació de l'anatomia.

•  El domini de la ciència de la perspectiva,  que fa possible la representació tridimensional, es converteix en una obsessió per als pintors. Apareix així la perspectiva lineal i l'aèria.

•  La llum, lògica i racional, a imitació de la Natura, ajuda a crear efectes de perspectiva, mentre que el color és també real.

IMPRESIONISME

•  Pinzellades grans i curtesLa pintura impressionista deu en gran mesura la seva esplendor als traços gruixuts, pinzellades grans i curtes el resultat final són les formes inexactes.

• Colors clars i purs. Ús reiterat de colors clars, suaus, purs i saturats, sobretot blaus i verds. Tons pastissos i predilecció pels primaris i secundaris. Res d'ombres negres, en cas d'existir aquesta absència de llum s'aconsegueix mitjançant la barreja de colors complementaris

• París, la gran inspiradora. La capital de França, la ciutat de l'amor i de la llum, va ser també un dels escenaris predilectes pels pintors impressionistes, que van trobar en ella i els seus voltants les escenes amb les que posar brillantor a les seves obres.

ART NAIF

• El terme naïf, que vol dir ingenu, va ser emprat per primera vegada al començament del segle XX per referir-se a l'obra d'Henri Rousseau (1844-1910). Figura clau d'aquest moviment i que venia participant en el "Saló dels Independents" des de 1885.

• Una de les característiques fonamentals d'aquesta pintura és la candidesa i la innocència pictòrica que tan fàcil s'aprecia en cadascun dels quadres d'aquesta escola i que la defineixen. Aquí el tema representat es simplifica, gairebé a la seva essència primària, i no per càlcul; sinó perquè no sabien fer-ho d'una altra manera, ja que no tenien el bagatge de convencionalismes escolàstics i tècnics.

• L'art naïf és producte del sentiment i no del coneixement. És un art lliure on formes i colors tenen la frescor i brillantor dels treballs infantils, doncs, de la mateixa manera que els nens, els "ingenus" pinten lliures de lligams obres plenes de màgia i color on ens mostren la seva manera de veure el món i interpretar els seus somnis.

 HIPERREALISME 

• El terme hiperrealisme, Hyperréalisme, prové del francès al seu torn del terme del fotorealisme, encunyat per Louis K. Meisel en 1969.También es pot trucar superrealisme, el nou realisme o realisme focus sharp. 
• La pintura hiperrealista consisteix a reproduir la realitat amb més fidelitat i objectivitat que la fotografia gràcies a la distanciació de petits elements, com píxels, que en la seva unitat formen la imatge.
•  La imatge visual es projecta sobre teles o un suport i s'amplia molt més gran que la imatge original, mantenint una resolució alta en color, precisió i detall. 
• Es pot utilitzar una quadrícula per aconseguir una major exactitud, depenent del gust de l'artista. La quadricula a més com més petita sigui més exactitud tindrà de la foto, igual que una imatge al nostre ordinador tindrà més resolució com més píxels tingui.
• La pintura hiperrealista tracta de no deixar cap marca de pintura en el quadre que sembli una imatge llisa com una fotografia.