RESUM TEMA 3 

TIPUS DE CÀMERES 

LEICA

La càmera Leica I és considerada com la primera càmera fotogràfica compacta per a pel·lícules de format de 35 mm.

LA KINE-EXACTA 

La primera càmara rèflex monocular.

CÀMERA DESECHABLE 

Estan compostes per una caixa estanca que no permet passar la llum i porten incorporada la pel·lícula

CÀMERES DE PETIT FORMAT COMPACTES

La càmera compacta és una de les més senzilles del mercat. La principal característica és que les càmeres compactes no tenen objectius intercanviables.

CÀMERES AMB TELÈMETRE

Un telèmetre és un  dispositiu que és capaç de mesurar les distàncies i el seu funcionament està basat en un mètode matemàtic conegut amb el nom de triangulació. El telèmetre d'aquestes càmeres serveix per enfocar.

LA CÀMERA RÈFLEX O SLR

Són càmeres fàcils d'usar i proporcionen magnífics resultats tant en la qualitat de les fotos que prenem com en l'ampli ventall de possibilitats creatives que ofereixen.

CÀMERA LOMOGRÀFICA

Tot va començar amb la Lomo LC-A, una càmera analògica de fabricació russa. La re-descobrir uns estudiants austríacs el 1991 i van decidir tornar comercialitzar-la.

CÀMERES PANORÀMIQUES

Les càmeres panoràmiques són aquelles que aconsegueixen fer fotografies en formats amplis i amb un punt de vista molt més allargats que els convencionals pel que l'escena que capten s'acosta molt o sobrepassa l'angle de visió humà

CÀMERES BRIDGE O INTERMITGES

Una càmera compacta avançada és una càmera digital amb funcions orientades a l'aficionat avançat, que permeten major control sobre l'obtenció de la imatge,

TLR (TWIN LENS REFLEX)

la càmera disposa de dos objectius bessons , la missió d'aquest objectiu és únicament oferir una imatge al visor idèntica a la del negatiu.

CÀMERES ESTEREOSCÒPIQUES
És una càmera que és capaç de captar imatges (fotografies) en tres dimensions.




CÀMERES TÈCNIQUES O DE BANC ÒPTIC
Les càmeres de banc òptic permeten obtenir imatges d'altíssima qualitat i nitidesa






INSTANTÀNIES (POLAROID)

 Càmera instantània que revela la imatge al moment.


ACUÀTIQUES
Permeten fer fotografies sota l'aigua

ACTIVITATS D'AMPLIACIÓ

CÀMERA FOSCA

FOTOGRAFIAS AMB LLARGA EXPOSICIÓ 

SINSAJO

GRAN PLA GENERAL

(ANGULACIÓ: PICADA I FRONTAL )

PLA GENERAL 

(ANGULACIÓ: NORMAL I FRONTAL )

PLA CONJUNT 

(ANGULACIÓ: PICADA I 3/4 )

PLA SILUETA 

(ANGULACIÓ: PICADA I FRONTAL) 

PLA AMERICÀ

(ANGULACIÓ NORMAL I FRONTAL)

PLA MITJÀ LLARG 

(ANGULACIÓ : NORMAL I FRONTAL)

PLA MITJÀ

(ANGULACIÓ : NORMAL I FRONTAL) 

PLA MITJÀ CURT 

(ANGULACIÓ: NORMAL I FRONTAL)

PRIMER PLA

(ANGULACIÓ: NORMAL I 7/8)

PRIMERÍSSIM PRIMER PLA 

(ANGULACIÓ: NORMAL I FRONTAL)

PLA DETALL 

(ANGULACIÓ: PRES ARRAN I FRONTAL)

ANGULACIÓ POSTERIOR 

ORÍGENS DE LA FOTOGRAFIA

• La fotografia prové del grec photos que significa llum i Graphis que és dibuix, és si significa dibuixar amb la llum.

• Realment, la història de la fotografia comença l'any 1839 amb la divulgació mundial del primer procediment fotogràfic: el daguerreotip, desenvolupat i perfeccionat per Louis Daguerre. Els daguerreotips es formaven sobre una superfície de plata polida com un mirall, amb un elevat temps d'exposició d'uns 10 minuts i amb necessitat de llum brillant.

• Caldria remuntar-se a 1521 amb la primera publicació sobre la càmera fosca del pupil de Leonardo DaVinci, Cesare Cesariano, però el seu origen s'atribueix al matemàtic àrab Alhacén, nascut a 965 a Bagdag, ja que en el seu llibre "Tractat Òptic" tira per terra les teories gregues predominants en aquella època que els rajos lluminosos s'emeten des de l'ull cap als objectes visualitzats.

• Caldria evolucionar i esperar fins a principis del segle XIX, l'any 1816, quan el científic francès Nicéphore Niepce va obtenir les primeres imatges fotogràfiques inèdites que no va poder fixar permanentment. La fotografia més antiga que es conserva és una reproducció de la imatge coneguda com Vista des de la finestra a Le Gras, obtinguda en 1826 amb la utilització d'una càmera obscura i un suport sensibilitzat mitjançant una emulsió química de sals de plata.

• va ser Fox Talbot qui va obtenir negatius sobre un suport de paper, i a partir d'aquests negatius positivaba còpies positives, també en paper. El procediment negatiu-positiu de Talbot es va cridar calotip o talbotipo, basat en un paper sensibilitzat amb nitrat de plata i àcid gàl·lic que després de ser exposat a la llum era posteriorment revelat amb ambdues substàncies químiques i fixat amb hiposulfit.

• Va ser a partir de 1855 quan va triomfar el sistema dels negatius de col·lodió humit, que permetien positivar moltes còpies en paper a l'albúmina, amb gran nitidesa i àmplia gamma de tons. Aquestes còpies a l'albúmina van ser el tipus de paper fotogràfic més emprat en la segona meitat del segle XIX, però aquests sistemes eren molt artesanals.

• Desde 1863, Marey va perfeccionar els primers fonaments de la seva "mètode gràfic", que estudiava el moviment utilitzant instruments de registre i gràfics. Utilitzant polígrafos i instruments de registre similars va tenir èxit en analitzar amb diagrames el caminar d'un home i d'un cavall, el vol dels ocells i els insectes.

• La fotografia en color va ser desenvolupada durant el segle XIX. Els experiments inicials no van ser capaços d'aconseguir que els colors es quedessin fixats en la fotografia. La primera fotografia en color va ser obtinguda pel físic James Clerk Maxwell el 1861. No obstant això, la primera pel·lícula fotogràfica en color -Autochrome- no va arribar als mercats fins a 1907. La primera pel·lícula fotogràfica en color moderna, KodaChrome, va ser utilitzada per primera vegada el 1935. Les més modernes, llevat d'aquesta, han estat basades en la tecnologia desenvolupada per Agfacolor el 1936.