EL MEU BLOC DE CULTURA AUDIOVISUAL : de maig 2016

CINEMA DOCUMENTAL

És una producció audiovisual que intenta representar la realitat d'una època determinada o un fragment històric, situació o fet real.

Reuneix en una narració determinada imatges gravades de debò, d'estoc, entrevistes i animacions per arribar a explicar o descriure els fets de la manera que el director cregui. A partir d'un fet concret el director expressa la seva visió sobre el fet. Hi ha una part objectiva i una càrrega subjectiva. Pot haver-hi (o no) un narrador.

Arguments/Subgèneres

Natural.
D'animals.
Un making off.
De caire social.
Fets històrics.
Biogràfics.

Personatges

Un narrador.
Testimonis: Gent reala la que s'entrevista per allò que ha viscut/vist.
Personatges que fan una espècie de rol: que imiten altra gent

Localització:

solen ser exteriorsm del lloc on ha succeït allò del que s'està parlan.
localització original o adaptació que hagin fet

Recursos

explicacions tant objectives com subjectives
aparició d'un narrador
Reconstrucció dels fets: Es representa un dia amb uns actors perquè aquell dia no es va gravar.
Entrevistes.
Imatges del paisatge per posar en situació. Imatges d'estoc per omplir quan només es té so.
No treuen el so de fons per donar similitud.
Banda sonora.
Edició complexa: Pantalles múltiples.
Notícies,
fotos antigues,
estadístiques... recursos que donen verosimilitud al que es relata.

CINEMA DE TERROR

El cinema de terror és un gènere fílmic que busca causar por i angoixa en l'espectador.

El cinema de terror sovint juga amb els efectes especials, la creació d'atmosferes inquietants i la música per provocar ensurts o nerviosisme en el públic. El terror pot ser causat pel que es veu a la pantalla (escenes d'assassinats, persecucions, criatures malèfiques) o pel que se suggereix (imaginacions dels protagonistes, qüestionament de la realitat, falses expecatives...).

Arguments típics:

Aparició d'un element maligne
grup de gent que va morint
intriga/ suspense/misteri
cerca tresor / cerca de persones

Localitzaació:

llocs inospits (com coves)
llocs abandonats
llocs perversos
castells
lloc corrupte
cementiri

Personatges:

Nens
Assassí
Algo no humà
Pallaso /Nines
Savi que ho sap tot però és extrany
boig
Metges

Ambientació:

llocs estrets
llocs poc iluminats (com soterranis)
com va vestida la gent
lloc prohibit
Època fosca (bruixa)
llocs plujosos

Recursos:

crear tensió (situacions en que aumenta la tensió)
Música
Càmera en mà
Monstres, bitxos, etc. (coses desagradables)
Sang

Subgèneres:

slasher: pel·licules típicas en que els protagonistes van morint-se poc a poc

Gore;: subgenere del terror que consisteix de passar del terror al fàstic

Terror psicològic: Els elements de terror està dins de la ment de l'escpectador creant un efecte de por quan en realitat no es mostra res.

CINEMA BÈL·LIC

El cinema bèl·lic és un gènere cinematogràfic que centra la seva història en guerres. Des de la seva invenció, va quedar patent que el cinema podia ser un mitjà que permetés arribar a grans quantitats de gent d'una manera ràpida i relativament senzilla. Aquestes qualitats van convertir l'invent dels germans Lumière en una eina al servei dels governs i de les seves màquines de propaganda.

Argument típic

conflicte bèl·lic
La missió
Resistencia

Localització:

trinxeres
camp de presonesr
camp de batalla
sales de mando
Casa Blanca

Personatges

Generals o cap militar
Sargent d'instructor
soldats
Reclutes inocents
presoners
enemic

Ambientació

Segona Guerra Mundial
Guerra de vietnam
Guerra Corea
Guerra Irak

Recursos

vestuari adequat a l'època
ambientació adequada
Es grava a exteriors
caos
talls curts, ràpids i aberrants
banda sonora impresioant

Subgèneres

Probèl.liques: pel·licules afavor de la guerra, presenten els soldats com herois, i valents, on ensenyen tot l'arsenal que té l'exercit per fardar i presumir. La violencia està justificada per lo dolent que són els enemics

Antibèl·liques: pel·licules en contra de la guerra , ensenyen com es viu la guerra realment, fent que t'enganxis emocionament a personatges que al final acabaran morint i et demostrin la realitat de les guerres

CINEMA WESTERN

És un gènere 100% americà. Mescla l'acció, el drama i l'aventura ambientada en una època concreta. Aquest gènere comparteix unes característiques comunes, on el tema principal és la història de la conquesta de l'oest, immigrants que van cap a l'oest d'Estats Units i colonitzacions dels pobles indis; giren al voltant del segle XVIII i XIX.

Arguments típics:

la vida a la frontera
situació precària on cadascú fa la seva pròpia llei
conquesta de l'oest
robatoris a les ciutats
les diligències,
la recerca d'un tresor
els triangles amorosos
ocupació de territori
guerres del nord contra el sud, l'oest com a terra promes

Personatges típics:

bandits,
pianista,
indis,
la policia (sheriffs del poble i marshall de l'estat),
cowboys, grangers (amb vaques i cavalls),
el vaquer dolent, el banquer ric,
l'home bo indefens,
l'amo del bar on juguen a pòquer.

Localitzacions típiques:

el poble de l'oest, de cases amb porxos
les tabernes, el desert, els estables,
les mines,
estacions del tren,
saló de sala, granges i conreus,
els bancs,
els poblats indis
els rius.

Ambientació:

territoris hostils,
hi ha poques botigues i molta brutícia,
armaments
cavalls,
gravacions en exteriors
les plantes rodadores, els cactus,
el pòquer

Recursos cinematogràfics:

s'inventa el Pla Americà perquè puguin sortir les pistoles a les escenes,
tràvelings ,
banda sonora molt important, que ha de ser de l'època (ambientada); intenten imitar la música d'Ennio Morricone.

CINEMA COMÈDIA

Una comèdia cinematogràfica és una pel·lícula amb situacions d'humor que intenta provocar el riure de l'audiència. És un dels més prolífics i populars gèneres cinematogràfics és el primer gènere que existeix i ve del teatre

Arguments típics:

qualsevol situació seriosa transformada en còmica
els problemes familiars (que al final s'acaben arreglant);
triangles amorosos , comèdia romàntica.
introduir l'absurd o exagerar les situacions.

Personatges típics:

el que no se n'adona de res,
l'estúpid,
el fracassat;
el dolent, molt dolent;
la noia guapa estúpida,
el friki;
el molt guapo;
noia que tothom està enamorada d'ella i no se n'adona.

Localitzacions típiques:

pot ser interior o exterior,

Recursos cinematogràfics:

diàlegs divertits/irònics i enginyosos,
sorpresa , coses inesperades
exageració,
situacions absurdes,
sitcoms
rialles enllaunades
persecucions
slapstick
equívocs
parodia
L'actor còmic: posant aquesta persona en una pel·lícula seriosa, la transforma en còmica.
Humor britànic, Humor americà. Humor italià. Humor espanyol

CINEMA D'ACCIÓ

Descripció general del gènere

És un gènere audiovisual on el protagonista ha de fer una cosa i li posen problemes entre mig. Aquestes pel·lícules són d'acció perquè la solució és a través de violència, lluita, tirs, persecucions i acrobàcies. Les proves que han de superar posen la vida dels protagonistes en perill .El protagonista és un heroi :seguint les passes del monomite

Arguments típics:

el monomite

una missió : salvar algú o recuperar alguna cosa, és a dir, la recerca del tresor

aparició d'un benefactor

Personatges típics:

l'heroi, principalment masculí : persona amb molta motivació i força de voluntat , i disposa d'habilitats naturals i treballades, com la força, la rapidesa, la intel·ligència i el dot de lideratge; no sempre segueix les normes que se li imposen.
l'enemic: subestima l'heroi, disposa d'ajuda incompetent i solen estar bojos i obsessionats amb alguna cosa,
el personatge còmic
la noia : personatge indefens que està en perill i ha de ser rescatat),
el cap o savi: persona misteriosa que ordena la missió
els sicaris

Localitzacions típiques:

ciutats exòtiques o estranyes,

edificis on hi ha amagatalls secrets per amagar-se,

carreteres i autopistes,

llocs perillosos i estrets :obres, la neu, muntanyes , sota el mar i el desert

Ambientació:

principalment en l'època actual, contemporània.
cotxes, armaments, el món dels mafiosos, dels espies, els baixos fons ,criminals i terroristes, persecucions i l'àmbit policial.

Recursos:

efectes especials són explosions, tirs i sang falsa.
tràvelings de seguiment per les persecucions de cotxes,
càmeres d'helicòpters i drons,
talls molt curts ;especialment per les escenes de lluita, per fer el ritme de la narració ràpid amb petits moments de descans entre les diferents escenes d'acció;
càmeres d'espatlla per aconseguir caos,
ús de muntatges alterns :en persecucions i escenes de lluita
cables i arnés per fer més real els impactes dels tirs.

CINEMA HISTÒRIC

És un gènere audiovisual que parteix d'una informació objectiva (llibre, assaig històric, biografia) que s'agafa com a inspiració. Intenta mantenir el màxim rigor possible, versemblança respecte el que està escrit; intenta ser fidel a la realitat. Vol convertir una història en una pel·lícula bèl·lica,...

Arguments típics:

fets històrics, sense guions estranys;
vides de personatges famosos,
sants,

Personatges típics:

famosos de l'època (reis, generals...).
en el biogràfic, apareix els autèntics o actors que s'assemblin).

Localitzacions típiques:

depenen de l'argument, molt ben ambientades,
localitzacions real on han succeït els fets i, sinó, recrar-lo, mantenint sempre l'autenticitat i la versemblança.

Ambientació:

decorats i vestuari molt treballats.

Recursos cinematogràfics:

caracterització dels personatges i un estudi previ: investigacions per conèixer l'època i poder igualar costums.

Subgéneres

Romàntic
Biogràfic
Drama
Èpic i bèl·lic
Bèl·lic
Aventura i drama
Documental

MUSICAL

Es desenvolupa la història a través de números musicals. La història no avança si no hi ha la cançó. Les cançons expliquen una part de la història.
La música fa avançar la trama. Cantando bajo la lluvia va ser el primer musical famós i el primer musical va ser El Mago de Oz (1939). Es va iniciar a Hollywood, fins que apareix a Bollywood, on quasi totes les pel·lícules són músicals.

Arguments típics:

Hi ha de tot. Tots els gèneres es poden convertir en musical.

Personatges típics:

El noi i la noia (que són parella). Cada noi i cada noia té el seu estil

Solen aparèixer nens i/o adolescents

Sol haver-hi uns dolents una mica exagerats

Localitzacions

Hi ha de tot, poden aparèixer tot tipus de localitzacions, però sol ser més en interior que en exterior. Molt sovint aparèixen escenaris perquè necessiten una escusa per cantar i ballar (karaokes, teatre, etc.)

Recursos

Cada personatge té una tonada pròpia (sinònim de tema). Hi ha moltes coreografies (que són la marca dels musicals). Té més importància la lletra de les cançons que el propi diàleg parlat.
Hi ha musicals que fan cançons especialment per a la pel·lícula, però hi ha d'altres que usen cançons ja escrites.
El vestuari dels quatre o cinc actors principals és molt més treballat i està molt més elaborat que el dels ballarins secundaris.
Muntar nombres musicals alternant ara amb un, ara amb l'altre o enllaçar dos números musicals, etc.

Cinema d'Aventures

Gènere cinematogràfic basats en el monomite. El bé contra el mal on hi ha un heroi com a protagonista. Les primeres s'anomenen de capa i espasa, com per exemple Robin Hood, que van evolucionar a les del tipus El Cid. Cap als anys 40, van sorgir les pel·lícules d'exploradors, pirates, de descobrir el desert... Finalment sorgeixen les pel·lícules de superherois.

Arguments

El monomite

a la cerca d'un tresor

aparició del element benefactor

un viatge que es fa malbé

Personatges

protagonista: heroi

enemic

acompanyant del protagonista: SIDEKICK

la noia

savi/mentor

traidor

Localitzacions

Llocs extrems i exòtics
castells, mansions
pirates: mar, vaixells..
deixalleries

L'ambientació

dependrà del subgènere. Intenta ser acurada però no cal que sigui històric. Ha de ser maca i agradable i coherent en ella mateixa.
Els bons són molt bons i els dolents molt dolents.
Poden succeïr en qualsevol època i els decorats estan molt ben treballats.

Recursos

moviments de tranquil·litat i investigació. Moments d'acció, però priven els diàlegs per sobre de l'acció

Trama ven desembolupada, seguint el monomite.

excepte els protagonistes, els altres poden ser personatges plans

No calen efectes especials

Subgèneres:

Capa i espasa: espadachins

Pirates

Exploradors

Cinema negre/ Thriller

Gènere cinematogràfic on predomina el suspens i apareixen investigacions i criminals.
Els seus orígens els trobem als anys 30 als EEUU amb les pel·lícules de gàngsters, fugitius, de misteri...

Arguments

Com organitzar un assassinat (des de un punt de vista del criminal)

com resoldre un assassinat (des del punt de vista dels bons i de les investigacions)

Personatges

Gàngsters: criminals de tot tipus: presoners, expresoners...

Policia, agents especials, FBI,...

El protagonista (majoritàriament masculí): agent de policia, exagent, detectiu privat, escriptor de novel·les...

Localitzacions

ciutats: barris marginals, baixos, i si poden ser de nit
llocs sòlids
fàbriques abandonades
clavegueres
pis normal però amb habitació secreta
bloc d'oficines
comissaria

Ambientació

drogues
presons
pistoles
bandes
pistes
la nit, foscor
pernombra, brut
aigua arificial, és a dir, pluja
persecucions tristes (amb caigudes, etc...)

Recursos:

Barrejar flashforwar i flashback amb la realitat
muntatge discontinu
caos, per despistar a la gent, plans curts
expliquen els sentiments
ha d'haver-hi un suspens, ha de seguir una linia del temps formulada, per no saber qui es el culpable fins al final.
roba de colors foscos
càmera en mà

Cinema dramàtic

Té el seu origen en la cultura i el teatre grec, el drama era el gènere entre la tragèdia i la comèdia. Es diferencia de la comèdia perquè busca la catarsi, el sentit més tràgic de la vida.

El més important en aquest gènere són els sentiments, els problemes de la vida. Ens mostra conflictes entre persones, relacions complicades, passions, desenganys sentimentals. Busca crear commoció en el públic, fer-lo partícep dels problemes d'altra gent. Aquí s'inclou el cinema romàntic.

Arguments

Triangles amorosos, desenganys amorosos, amors no correspostos, amors impossibles, amor etern.

Problemes vitals: la mort d'algú.

Fracàs a l'hora de muntar un negoci, una família, solucionar un problema.

Situacions desesperades de la vida: situacions bèl·liques, malalties, disputes familiars.

Personatges

En gran part són femenins.
Persona torturada pel seu passat.
Parelles.
Adolescents incompresos.
Famílies disfuncionals.
Personatge fort/veterà que ja ha passat per allò.
Personatges dominants, inflexibles, cruels.

Localitzacions

Contemporànies al temps de la pel·lícula.
Cases privades, la llar.
Jutjats.
Ambientació

Ambientades en el moment en què es fa, a més de reduir costos ajuda a que la gent s'identifiqui.

Recursos

Desenvolupament dels personatges en el guió. Es necessiten bons actors.
Caracterització dels personatges: ha de semblar el personatge i no l'actor.
La BSO és molt important.
La història ha de ser creïble i verosímil.
En el drama no se solen incloure elements fantàstics o de ciència ficció.

Subgèneres

Cinema romàntic on les coses no han d'anar tan malament.
Comèdia dramàtica (tragicomèdia): moments de riure combinats amb moments de plorar.

Animació

Són produccions audiovisuals on l'història s'explica mitjançant dibuixos, alguna tècnica d'animació, stop motion, titelles, CGI per ordinador, i no amb actors reals.

Arguments

Són arguments senxills perquè estan dirigits a un públic infantil. En les pel·lícules més llargues es tendeix a l'aventura i a l'acció, perquè es necessita un argument més elaborat. Es fa molt poca animació només per adults, perquè no interessa limitar l'audiència.
Mai trobarem el monomite sencer. Al Japó hi ha més cultura per a adults, l'anime, i poden ser d'acció, aventures, etc.

Personatges

Són adequats al relat,
no hi ha personatges típics perquè depenen de la història, tot i que com que el públic és infantil tendeixen a exagerar les característiques infantils dels personatges (cap i ulls grossos).
Hi haurà personatges dolents, bons..

Localitzacions

Són les que corresponen a l'ambientació de la història.

Ambientació

Disney va utilitzar molts contes infantils per les seves pel·lícules. Se solen utilitzar contes per les pel·lícules per nens.
No es buscarà un entorn hostil si és una pel·lícula per nens.
Depèn molt de la història. També hi ha pel·lícules de doble lectura, que són tant per nens com per adults.

Recursos

Coincideixen amb les tècniques emprades:

Dibuix clàssic.
Stop motion.
CGI.
El guió depèn del públic al qual es dirigeix:
Si és per nens, serà una naracció poc clara, sense una història definida.
Si és per adults, serà més treballat i tindrà un desenvolupament-nus-desenllaç. Els dibuixos són més artístics, i el guió està treballat perquè els adults són crítics.
Es clonen coses pel públic infantil, són històries similars.
Un cop tens les animacions fetes, pots guardar-les i utilitzar-les més endavant per clonar personatges.
Agafen l'estètica del còmic per fer-ne una pel·lícula (Sincity).

Subgèneres

Per adults.
Per nens.
Anime: Animació japonesa.

CINEMA FANTÀSTIC

És un gènere audiovisual que, explica històries que tenen un fort component fantàstic, és a dir, que no existeixen.

Poden estar basats en novel·les o contes i es poden incloure el gènere de terror.
Les primeres manifestacions d'aquest gènere es remunten a finals del segle XIX amb Méliès quan fa aparèixer elements impossibles en les seves pel·lícules.

l'origen del gènere de fantasia data en el 1800 quan es fan les primeres fantasmagories, que eren unes projeccions amb flames, fum i un mirall i es projectava una persona que hi estava darrere, de manera que semblés un esperit; era molt utilitzat entre els mags.
Ex: The Wizard of Oz, The Lord of the Rings:

Arguments:

mites/llegendes/contes,
el monomite o només algunes de les seves parts, com per exemple el viatge;
la superació de proves,, l'objectiu final èpic.
Solen tendir cap al gènere de l'aventura.

Personatges

l'heroi
acompanyants (sidekick)
déus
monstres
savis
enemics.

Localitzacions:

móns fantàstic i inventats
Llocs que no existeixen o difícilment creïbles.
És igual si no quadra molt o no és creïble; pot no tenir sentit, no cal argumentar-ho.

Ambientació:

han de tenir coherència interna, però no cal que existeix a la vida real.

Recursos:

molts efectes especials: decorats/entorn per situar l'espectador,
efectes 3D,
efectes especial pràctics,
vestuaris molt treballats,
pròtesi de làtex, maquillatge, miniatures

Subgèneres

Gènere ciència ficció; de vegades se l'anomena gènere ciència fantàstic.
Gènere terror: és considerat un gènere propi. La diferència entre ells, és si hi ha elements que fan por o no.

EL MEU BLOC DE CULTURA AUDIOVISUAL

dilluns, 30 de maig del 2016

CONCURS MÉLIÈS

dilluns, 16 de maig del 2016

Anàlisi de la cartellera

ANGRY BIRDS. LA PELÍCULA

diumenge, 1 de maig del 2016

Pràctica sobre gèneres cinematogràfics